Recuperació de l’Ateneu Flor de Maig

L’antiga cooperativa Sociedad Cooperativa Obrera de Ahorro y Consumo la Flor de Mayo es va fundar Poblenou el 1890 i l’any 1896 va traslladar-se a l’edifici que es va fer construir al carrer Doctor Trueta 195 (antigament Wad Ras). Va arribar a ser una de les cooperatives més importants de Catalunya.

006_FdM_ANC_1908

Façana principal de l’edifici el 1908 Arxiu Nacional de Catalunya, autor desconegut

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tenia diversos serveis per als cooperativistes: biblioteca, botiga de queviures, sastreria, botiga de calçat, forn de pa…

006_roba i merceria

Secció de roba i merceria el 1908 Arxiu Nacional de Catalunya, autor desconegut

006_FdM_biblioteca

Bilioteca que va arribar a tenir 3000 llibres, el 1908 Arxiu Nacional de Catalunya, autor desconegut

006_ANC_queviures

Botiga de queviures en planta baixa el 1908 Arxiu Nacional de Catalunya, autor desconegut

Va tenir diverses sucursals per tot Barcelona, però després de la Guerra Civil, l’entitat va entrar en decadència. El 1950 es va produir el tancament de la cooperativa i l’edifici va passar a mans privades. Però va seguir tenint un ús públic per al barri d’alguns espais.

Als anys 70 la Comissió de Cultura de l’Associació de Veïns del Poblenou, amb el periodista Josep Maria Huertas Claveria al capdavant, va reivindicar a l’Ajuntament la cessió de l’edifici per a ubicar-hi una associació destinada a acollir diverses entitats associatives i culturals del barri. La reivindicació va donar els seus fruits, es va crear un ateneu associatiu i el desembre de 1978 es van obrir les portes de la nova seu amb el nom d’Ateneu Popular La Flor de Maig.

00101 La Flor de Maig 1979

Desfilada, festa del primer aniversari de l’Ateneu Popular “La Flor de Maig” 1979, Arxiu Històric del Poblenou

L’any següent es van organitzar unes activitats de les entitats que s’hi van allotjar per fer-les conèixer al barri, i així van néixer les Festes de Maig, que han esdevingut la segona festa major del Poblenou.

L’Ateneu va continuar amb les seves activitats fins al maig de 2012, quan l’Ajuntament de Barcelona va deixar de finançar el lloguer dels espais. Aleshores es va tancar l’Ateneu, però altra vegada la iniciativa veïnal va aconseguir que el març de 2014 l’Ajuntament comprés la part de l’immoble que aquest ocupava per tornar-lo a destinar al barri. Des d’aleshores fins el passat 2 de febrer de 2016, quan l’edifici va ser precintat pels bombers per els danys estructurals que presentava una part de l’estructura, l’Ateneu havia continuat funcionant.
La Cooperativa la Flor de maig és part inseparable del Patrimoni industrial del Poblenou, conjuntament amb els edificis fabrils i espais residencials populars i obrers conservats i catalogats en el Pla Especial del Patrimoni Industrial del Poblenou de l’any 2006

Com a objecte arquitectònic, l’edifici de la Flor de Maig respon al model estètic dels edificis cívics, institucionals i residencials que s’aixecaren en aquests anys a la ciutat de Barcelona. La seva arquitectura de trets classicistes donava monumentalitat a l’espai fabril que l’envoltava.
No s’han trobat els plànols originals de 1896 per construir l’edifici i per tant se’n desconeix l’autor. Però la intervenció documentada de 1907  per ampliar el forn de pa que va realitzar Pere Buqueras i Rovira (mestre d’Obres Titulat el 1870-1871 i actiu entre 1870 i 1919 segons J. Bassegoda Nonell, Los Maestros de Obras de Barcelona, 1973, p.77), i la planimetria corresponent, deixen entreveure el seu coneixement de les característiques de l’edifici, i ens permet pensar amb la possibilitat de la seva participació en la construcció del edifici de la Cooperativa La Flor de Maig aixecat entre 1894 i 1896.

006_FdM_AMC_Fo-1442_1907_4

Plànol d’una reforma sobre l’edifici original ACMB Fo-1442

Podem destacar tres elements interessants en aquest edifici: el gran espai de l’antic cafè, l’escala imperial i els acabats decoratius que encara es conserven.

Per una banda tenim una gran excepcionalitat en el sistema estructural a la planta principal, a l’espai de l’antic cafè, la superfície diàfana de 17×17 m sense cap pilar ni estructura vista. És un exemple de l’ús del ferro per aconseguir cobrir grans llums a l’interior d’un edifici de caràcter públic i monumental. Aquest espai actualment es troba compartimentat i ha perdut la seva magnificència.

006_FdM_FlorDeMaig_1

Reconstrucció tridimensional a partir de fotografia històrica_Pau Majó i Codina

006_FdM_2014_gelosia

Bigues metàl·liques en gelosia que sustenten el sostre de la sala de l’antic cafè. Es pot veure que el fals sostre decorat original ha desaparegut

Per una altra banda tenim la impressionant escala imperial que tenia en els seus orígens, tot i no correspondre’s amb la grafiada en el plànol que es troba a l’AMCB. Actualment només en queda un tram.

006_FdM_escala

Fotografia històrica escala original 1908 , Arxiu Nacional de Catalunya autor desconegut

006_FdM_2014_escala

Estat actual escala

Hipòtesi escala original en planta baixa i en planta principal// estat actual escala en planta baixa i en planta principal// sobreposició escala original i escala actual

Hipòtesi escala original en planta baixa i en planta principal// estat actual escala en planta baixa i en planta principal// sobreposició escala original i escala actual

Els acabats decoratius, tot i que actualment es troben molt envellits, encara recorden l’antic esplendor que tenia l’edifici. Una bona restauració els podria recuperar fàcilment.
006_FdM_baranes

006_FdM_paviments

Els valors immaterials inqüestionables del Flor de Maig han de fer possible la recuperació de l’edifici, de retornar-lo a la societat en la seva millor versió.

Esperem que l’Ajuntament, propietari d’una part de l’immoble, pugui impulsar en breu les intervencions de restauració que necessita.

Compartim l’informe sobre el valor patrimonial de l’edifici en el qual vam col·laborar, juntament amb la Mercè Tatjer i l’Antoni Vilanova.

Informe Flor de Maig Document_1