Jornada AADIPA sobre el guix en l’arquitectura tradicional

Ens van convidar a explicar la nostra experiència professional en la jornada de Parlem del guix en l’arquitectura tradicional, dins del 5è Cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”, que organitzen conjuntament l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i l’Àrea d’Activitats Culturals del COAC.

Antònia Navarro Esquerra. Dra. en Geologia del Laboratori de Materials de l’EPSEB UPC i presidenta del Centre d’Estudis del Guix va parlar sobre el guix utilitzat històricament en la construcció des del punt de vista geològic. El guix tradicional es distingeix de l’actual perquè la mateixa composició que es genera després de la cocció (cuits i incuits) té les característiques d’un morter. El guix tradicional podia ser: hidràulic (gris o vermell), per paviments, negre o blanc. La recuperació d’aquests guixos tradicionals permet una millor intervenció de restauració en el patrimoni construït.

Josep Coll i Miró, Arquitecte Tècnic. Professor associat de la UdL i membre del Centre d’Estudis del Guix va desglossar les fins ara poc estudiades tipologies constructives amb guix dins de l’arquitectura tradicional. Va fer una descripció acompanyada d’uns dibuixos de detalls constructius fantàstics dels sostres amb entrebigat de volta de guix, d’entrebigat pla de guix emmotllat, voltes estructurals de guix, escales de caragol de guix, tàpies amb pilars de guix, entostes de guix, motllures decoratives de guix, etc. També va citat la bibliografia de Fritz Krüger, que va realitzar estudis etnogràfics i lingüístics de la vessant sud dels Pirineus els anys 1927-29: Los altos pirineos. Una part dels estudis consistia a descriure els elements arquitectònics tradicionals, i suposa una fonts d’informació valuosíssima.

En la rehabilitació d’un habitatge del casc antic de Calaf vam posar en pràctica un sistema de reforç no convencional per forjats de bigues de fusta i entrebigat de guix in situ. Consisteix en fer una capa de compressió de guix armat amb canyes amb l’objecte principal de millorar el monolitisme del forjat. Aquesta solució constructiva ha estat portada a la pràctica i difosa per l’equip format per Fernando Vegas i Camila Mileto, com a sistema de reforç compatible amb els forjats tradicionals de guix, donada la seva lleugeresa i compatibilitat de rigideses. La seva posada en pràctica, en un taller on el constructor Ferran Pallarès va comptar amb l’ajuda de l’Oriol Palou, el Marc Cuesta, el Pau Majó i el Pep Brazo, va suposar el replanteig del detall a escala 1:1 d’aquest sistema: llum i diàmetre de l’armat de canya, tipus de fixació d’aquesta a les bigues (tirafons, ganxos, peces de resina amb impressió 3D, brides, etc) i tipus i dosificació del guix amb proves de càrrega per validar la millora.